Lleganyes als ulls, ressaca de son, cap espés, dolor de cervicals, mig gust a vòmit a la boca... A la feina pensant en els mesos passats des de l´última entrada. Escoltant Martha Wainwrightt fluixet per no molestar el mal de cap que regne....

I és que la vida és estranya i els camins pels que correm no sempre són els somiats però no deixa de ser meravellòs ser-hi per veure´ls. Poder gaudir de la companyia dels bons amics a la rotllana d´una taula en un bar amb una cervesseta, o qui sap una llimonada... que nos estamos quitando!! Aquelles converses lúcides després de tres birres en que el filtre ja fa hores que ha marxat a dormir i et sents prou lliure.

La vida dóna voltes i malgrat que sembla que no passi mai res, de fet segueixo aquí com sempre... passen i passen petites coses, petits canvis, grans esdeveniments i si no pares i mires enrere potser ni els veus, potser segueixes ofuscat veien només un tros de la vida.

No sé si demà tornaré a escriure, no sé si ho faré en els següents mesos... però seguiré observant i és que potser no tothom està fet per escriure grans misteris.

Quan va ser que et vas trair ? Et preguntes amb els ulls inflats de no haver dormit prou. Dilluns matí boiròs, llarg.

I ara escoltant Tom Waitts de fons no puc evitar pensar en diumenge a la tarda... i en divendres... en les dotze hores per carreteres veient passar el temps.

M´encanta observar per la finestreta del cotxe, amb la meva música, desconectada, sense poder dormir només mirar i mirar i deixar volar la imaginació i somiar que sóc en un lloc llunyà o que hi vaig per no tornar.

Ja des de petita, quan marxàvem amb el cotxe, amb els pares m´encantava desconectar. He estat a llocs que no recordo, però sé la música que hi sonava... De vegades ho trobo a faltar... vaig cometre l´error de treurem el carnet de conduir i comprar-me un cotxe, les ocasions que em portin són escasses, a més no sé perquè tothom té la mania de parlar i parlar i no gaudir del paissatge o del silenci...

I al contrari estic contenta de conduir... doncs quan tinc la sort d´anar sola amb la música a tota òstia... és immillorable!

Viatjar de nit també em permet fer les fotografies que més m´agraden, aquestes on hi ha taques i moviments i no se sap ben bé què es veu...

Ara sona Teresa Stratas cantant el Youkali... qui sap potser per aquests moments són el meu petit Youkali....

Hungover again.

Quina putada de facebuk... T´apuntes pq tota la colla hi és i comparteixes fotos i capullades varies i rius en els moments solitaris a la feina mentre t´avorreixes i navegues...

I un bon dia busques a algú del passat... el meu primer gran amor! Aquell amor secret d´adolescent , suposo que tothom n´ha tingut un d´aquests. La putada és que l´he trobat i ens hem fet amigues...

Grandiosa sorpresa quan descubreixes que té quatre criatures i un marit des de fa... deu anys¿?!! Però és que la gent no viu¿¿ Els pitjor de tot... és que ara tinc una amigua que s´ha adherit a un grup de catòlics i que penja videos per fer-nos resar el rosari... no sé potser és del més normal, a mi sempre m´han dit que sóc rebel... encara que no me´n sento.