Fa uns tretze anys, vaig sentir per primer cop la cançó Glory Box. No podria definir-la, aquella noia que cridava en veu baixa, que plorava amb mi, que m´esgarrapava l´interior...Em va hipnotitzar, tant és així que no vaig poder evitar comprar-me el disc. Ni vaig voler evitar comprar el següent... en volia més... i més.
Podríem dir que aquests tres personatges van entrar de ple en el meu món, en aquells temps impenetrable, i que amb la seva música em van transportar a llocs per a mi desconeguts...
Glory Box segurament era la cançó més comercial d´un disc, Dummy, que amb els anys s´ha convertit en un clàssic de la música electrònica. Ara després de tants anys molts n´han sentit cançons en anuncis, talls a la ràdio, etc. Però la veritat és que pels amants de l´electrònica, tant aquest disc com els altres que el seguiren són petits tresors....
Després de deu anys de silenci Portishead s´ha decidit a publicar un nou disc. Sota la pressió de tornar a fer una obra mestra, els seus tres anteriors treballs ho són, sense cap mania han tornat a fer el que han volgut. Third és un disc que sona diferent als anteriors, però per què fer un disc idèntic a la resta quan ja tothom els ha copiat!
Difícil de definir, com tota la seva feina, difícil de pair per molts dels seus incondicionals, és molt més cru, etiquetable més com a experimental que no pas com a trip-hop.... En la meva opinió se n´han sortit molt bé, el temps dirà.
