I és que això és un poble i no fan res de bo al cinema!!

Ahir vam decidir anar al cinema... han estrenat l´últim Indiana Jones... i com no, s´ha d´anar a veure al cinema! I venia de gust veure´l en català... però com no, aquí a Mataró és impossible, segona opció... anar a Arenys, tampoc el fan! Granollers... uff! unes mandres monumentals!!

Al final ahir no vam anar al cinema... potser ho farem avui o el cap de setmana vinent i és que el nostre sofà és un forat negre!!!

Potser l´Indiana Jones no és una gran pel.lícula, però haig d´admentre que és d´aquelles que s´han de veure en una pantalla gran i que havent crescut amb "The Goonies", "Star Wars", "Indiana Jones" i tantes d´altres... s´ha d´anar a veure!

Però seguint parlant de cinema en general i no pas d´aquesta pel.lícula. És ben sabut que si vols veure una bona pel.lícula has d´anar a la capital. Per molt gran que s´hagi fet Mataró... culturalment hem empobrit. I no és que no és facin actes culturals a Mataró... però pels amants del cinema tot ha quedat reduït a la sessió dels dijous al Monumental, les butaques incòmodes del Foment on només fan tres sessions a la setmana i el grandíssim Cinesa Mataró Park!

I és que aquesta gent, sabent-se amb l´exclusivitat del cinema a la ciutat, ja no programa res que pagui la pena anar a veure. I perquè fer cap esforç per mantenir una cartellera mínimament decent si és que ningú es queixa, ningú s´interessa i la majoria d´espectadors mengen de la merda que els donen!

Avui penjo un video de "Sweet Charity", un gran musical.

"Las Margaritas" de Vera Sedmikrasky

Fa uns mesos vaig sopar amb P., el mestre! La ment més inquieta que conec!!
Estava sol... jo estava sola.... i vam acabar a casa seva sopant i, com no, veient una pel.lícula!!

P. sempre té un munt de pelis estranyes i jo sóc ideal per veure-les, no em queixo mai!!!

Va ser així que vaig descobrir "Sedmikrásky" (Las Margaritas)de Věra Chytilová. I malgrat no ser una gran aficionada al cinema experimental, només sé que va començar i va acabar sense que hagués pestanyejat ni una sola vegada! I que em va encantar!!

Per tant, avui us poso un video de la peli. Interessant, interessant. Nosaltres la vam veure en versió original (tal i com s´ha de fer en aquests cassos) això sí, subtitulada al castellà...

Falling Down

Avui un video de Scarlett Johansson... No és que sigui una gran admiradora d´aquesta mossa, he vist algunes de les seves pel.lícules i haig de dir que ho fa força bé i que en el futur segurament ens sorprendrà gratament.

De moment ens sorprèn amb un disc. He sentit algunes cançons, per la ràdio de moment, i crec que és força interessant. S´ha rodejat de bons professional, si no m´equivoco fins i tot hi ha David Bowie...

A mi em recorda força a Nico i la Velvet... Espero que aquesta no acabi igual...





Per cert, la cançó és de Tom Waits, un altre... gran!
Accepto votacions... jo prefereixo l´original...

Avui reivindico P.J. Harvey. He dit mai que m´agrada aquesta morena de boca grossa i ulls penetrants?

Avui porto tot el dia escoltant-la. Stories from the city stories from the sea. Dry. To bring you my love... Al youtube amb el Nick Cave a Henry Lee (uff! com m´agraden les dones vestides amb traje..); amb la Björk a Satisfaction; cantant Ballad of the soldier´s wife...

Jo de gran vull ser PJ.




Bé, havia penjat un video d´ella en solitari en que està genial... però no he pogut evitar canviar-lo. I és que Henry Lee és una grandíssima cançó, Nick Cave és un geni i ella, en aquest video, ...em posa molt.

Miedo y asco en Las Vegas

Fa anys vaig llegir aquest llibre de Hunter S. Thompson, suposo que era el pas següent després de Burroughs.



El vaig conèixer per la pel.lícula, seguint Johnny Depp.. tant li fa el cas és que vaig llegir el llibre. I ... el dec haver oblidat perquè si no no entenc com avui, he decidit veure la pel.lícula.



Al sofà sola amb el meu Martini amb glassons, he vist una rera l´altre totes les seqüències d´aquest film. I ara, després d´haver dormit cinc hores en les últimes, crec que quaranta una, hores puc dir que: és una bazofia!! I que per fi puc anar a dormir, doncs per fi se´m tanquen els ulls i per fi els monstres del meu cap estan, tant excesivament cansats que no donaràn més pel cul fins demà.



A. m´encanten les teves abraçades. Avui no t´hauria deixat anar.

Sobre la necessitat imperiosa de tallar-me el cabell

I és que de tant en tant tinc unes ganes increïbles d´anar a que em tallin el cabell...

Suposo que deu ser quelcom psicològic. Un dia et lleves i dius: "Necessito tallar-me el cabell! I ha de ser avui!!"
I dit i fet, malgrat haver dormit només cinc hores i estar desfeta; en comptes de fer la migdiada he anat a la "pelu".

Ara podríem dir que em sento molt millor, sense aquesta ansietat que de vegades et menja per dins per voler i no poder fer quelcom. I d´alguna manera és com si et desprenguéssis dels mals rotllos dels últims dies. Així doncs avui comença una nova era, en que tot és posible! Fins i tot l´impossible! ... Demà serà un altre dia!

La foto, per qui no em conegui, són les dues trenes que pengen a la meva espatlla dreta des de fa més de deu anys. Hippie?! No crec, més aviat sentimental...

Sonen contundentment Grinderman desgarrant les guitarres a Electric Alice.

Insomni la la cuento ovejitas la la

ArafeiadiesquenoempassavaperòsemblaqueavuishaaguditzatnohihamaneradepoderdormirnohihamaneradedeixardescansarelmeucapnohihamaneradedesconectarvulltancarelsullsidormirfinsdemàarajaésmassatarddemànoempodrénillevarilabethresonadinsdelmeucapdientdormdormperòlasentoplorarinopucnosifossisaquímacaronariesiemdiriesquenotinguiporipotserconseguiriadormirperònohietsjafaltamenyspqtornisperòaranoetsalmeucostataraquenecessitolatevaabraçadaaraquenecessitoqueemdiguisquenotinguiporaraqueetnecessitoivullplorarperònopucivullcridarperònoemsurtielsullsinflatsemfanmaldoncsesvolentancarinopodeniestictristasensemotiuiemsentoelpitoprimitcomtantesdaltresvegadesquenohepogutcridarniplorariemsentosolacomcadacopquemarxesielcapemdonamilvoltesitotplegatésunabogeriahauriadestarmominthauriesdestaralmeucostatHauríemdestarplegadesettroboafaltarilesduessabemqueaquestnoéselproblemadelmeuinsomniperòquantetsambmisemblacomsiresmésexistísisemoblidenelsproblemesisócfeliçencanviquanetsllunytotesdesencadenatotvamalamenttotésbuitresnotésentitillavorsnopucdormirimatabaloiembloquejoestàclarqueavuihaviadhaversortitaferunesbirreshauriadhavertornatacasacapaquestahoraenunestatlamentabledalcoholillevarmeencaraborratxanoseriaelprimercopjahosapsperòavuinohesortitavuinomheemborratxatavuinohexerratamblescoleguesavuinohemsalvatalmónaratampochofarénitantsolscrecqueempuguisalvaramimateixajafatempsquesócunacausaperdudajamestàbénoempucqueixarjomhohebuscatinohohecanviatcinchoresimitjaihaurédestaralafeinaquinpaltantdeboempoguésquedaralllittoteldiatotalnocrecqueemtrobessingaireafaltarnocomptogaireperaresgranproblemapermisielquevoliaeraelcontrarisiséquehauriadecanviardefeinasiséqueelshauriadengegaraprendrepelculsiséelquèhaigdeferperònotincvalorvalordenfrentarmealamevafamiliaalcapialafitreballoambellsivalordenfrentarmeamimateixasócquihauràdedecidirquèferamblarestadelamevavidaseguramentaixòencaraésmésdifícilqueelprimeruffparanoiesvariesalestresdelamatinadaisensehaverbegutgotadalcoholquepetèticestaraquíescrivintquanpodriaestaralllitdormitplàcidamentquepatèticaquesócdevegadesquanelmeucapsentestaennopararnicincminutsinitantsolsséenquèpensoaixòéstristíssimalmenyspodriaaprofitarpertenirbonesideesperresoldrelamevavidaperserproductivadalgunamaneraperònosócaixídepatèticaicadacopquesonaelloserdebeckmenadonomésdecomicapaonvaiginocrecquemagradiperòtampochocanvioiencertamaneraensóccompletamentincapaçmenvaigadormirsegurquesitancoelsullsenalgunmomentoaltreemsemblaràqueesticdormintipotseraixímhocreureiacabaréfenthobonanitisihasllegitfinsaquísiusplaunomhodiguispqemmorodevergonyadefetnoséquèheescritcinclíniesmésamuntisócincapaçdellegiraquesttexteesperoquetutambébonanit





Sona el Roads de Portishead, doncs algú em va dir una vegada que era orgàsmic... i jo també ho crec així.... i he plorat milions de vegades sentint aquesta cançó i avui no és el cas.....









..... malauradament.

Ens vam rendir a la nit del dijous mataroní....

Normalment no aporta gaire. Es compensa per la molt bona companyia que pots aconseguir un dia entre setmana, per la tranquil.litat que pots trobar en certs bars del centre desert i per les grans converses trascendentals en les que pots caure engollida i transportada fins la matinada....

Ahir va ser una nit com qualsevol altre.... fins que vam decidir que esdevingués glamurosa! I és que som unes dives i la imaginació barrejada amb cert grau d´alcohol pot més que l´aburriment més tediós.

Vam trobar el nostre raconet, amb balancins blancs i butaques de cuir. Com sempre la cambrera amb un llarg somriure va venir a la nostra recerca. Bloody Mary, Margarita, Ruso Blanco i Dementacion... L´un vermell com la sang, l´altre amb un lleuger color ataronjat, el següent blanc amb canyetes negres i l´últim verd amb fulles de menta fresca. Tot molt ben acompanyat per una shisha de poma....

El raconet es va anar omplint de riures incansables, de fum gust de poma dolça, d´una embriaguesa tendra.... Vam escriure pensaments efímers en la incansable llibreta.... Vam fumar i vam observar com GM. feia cercles de fum sota la llum tènue...

En aquell moment va aparèixer M. ni tant sols la coneixem gaire, sabem com es diu i que és habitual dels mateixos bars que nosaltres.... La nit va començar a trontollar... Va asseure´s amb nosaltres.... sembla que qualsevol excusa és bona, som massa bona gent!

En aquell instant tant exclusiu que ens havíem inventat M. no encaixava... la conversa es va veure obligada a canviar de rumb, s´havia trencat la màgia, s´havia esvaït la confiànça... A continuació... un seguit de inoportunitats.

Parlant en veu baixa a T. "I a tu com t´agraden les dones?" ... "Amb els ulls verds." ... "A llavors no t´agrado...?" ... "NO."

Després del primer intent fallit de lligar amb T., va atacar la taula del costat i ens va involucrar en un conversa fútil amb unes joves italianes innocents. Nosaltres dignament vam aguantar i vam intentar fer interessant el que innevitablement esdevenia cada cop més patètic...

Des dels intents desesperats de comunicar-se en un anglès macarrònic fins a la fatxanderia de fer bromes estúpides en un italià incomprensible... La pobra noia italiana va acabar xerrant amb G. i amb mi....

"I quines ungles més maques que tens..."

"Ets vegeteriana? ... No per res, es que sembles tant saludable ... No veus i no fumes ..." (La seva taula plena de birres a mig acabar.)

"Em dones el teu correu electrònic?" ... "Tant mala pinta faig... que no em vols donar el teu correu..." (Doncs, SI!)

Després de no sé quanta estona... T. que ja començava a treure fum del cap va dir: "Escolta! Per què no t´asseus aquí i així jo no estic al mig!!" I és que la pobra té poca paciència però ahir va ser una màrtir!!

Vam aprofitar el canvi per ràpidament agafar les jaquetes i fugir d´aquell ambient corromput. En 10 segons estàvem despedint-nos de les italianes... M. va trigar encara 5 segons a adonar-se del que estava passant. Va ser una retirada ràpida, digne i eficaç! I és que mitja hora més allà escoltant el repertori caspós i suat de M. i potser ara tindríem una ulcera!


Gràcia poca.
Inteligència menys.
Sutilesa zero.


Per compensar, ara sona Rufus Wainwright, Cigarettes and Chocolate Milk, que és ple de glamour i bon gust.

chicks on speed

Feia molts anys que coneixia aquestes noies... però ahir vaig començar a baixar-me música d´elles indiscriminadament i va sortir aquesta cançó.... És brutal!!

Bé, elles són brutals!!! I el video val molt la pena!!! A disfrutar-lo!

Per cert, és el primer video que penjo... ufffff! me n´he sortit!!

Niagara Falls

Avui he anat a veure ma mare i tenia un munt de fotos per sobre el sofà.... he estat xafardejant.... i ha sortit un paquet de fotos de quant vam anar al Canadà.

Uffff! Fa tants anys!!!! Que hi ha coses que ja no les recordo del tot.... comença a ser hora de tornar-hi!! SIIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!

El cas és que el rodet en qüestió ( si, és de quan a casa encara no teníem la càmara digital! ) és de les catarates del Niàgara, concretament de quant les vam sobrevolar amb helicòpter... Sí, a aquella època encara podia pagar aquestes pijades.... i val pasta, però si mai hi aneu val la pena!

Quan he marxat no he pogut evitar còrrer a buscar un PC i.... conectar-me a la webcam de l´hotel Sheraton a Niagara Falls.... i he pogut tornar a veure-la.... tant majestuosa.... devia fer vent pq la càmara es movia..... Mmmmm Mmmmm

Va ser TANT impressionant! No només sobrevolar-les... També vam estar caminant amunt i avall pel passeig que hi ha al costat canadenc.... fent un munt de fotos!! I com no, vam anar amb el vaixell Maid of Mist que et porta ben bé fins a sota de les catarates, sort del plàstic blau que ens van donar, sino ens hauríem mullat força.


Per tant avui no hi ha foto. Avui hi ha link de la webcam, aquí el teniu:

http://www.niagarafallslive.com/Niagara_Falls_Webcam.htm


Val a dir que quan torni al Canadà.... aniré a l´altre costa.... Vancouver em va enamorar. I des d´allà les rocalloses no són tant lluny!





La música d´avui, encara que potser no lliga gaire amb l´escrit.... em sento rebel!
Le Tigre, Peaches i Lesbians on Ecstasy

Suau, suau, suau...

Avui sona Kaki King... com la tarda suaument ennuvolada....

Tots estàvem equivocats!

En botànica, un eteri és un fruit complex caracteritzat per tenir un receptacle floral engrossit i carnós sobre el que es troba inserida una elevada quantitat d'aquenis. És per aquesta raó cal considerar que és un fruit en poliaqueni singular. Provenen de flors apocàrpiques (amb carpels independents).

L'exemple més clar d'eteri és maduixa.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maduixera



La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Les fruites posseeixen un sabor i un aroma característics i presenten unes propietats nutritives i una composició química que les distingeix d'altres aliments.

Fruita de gra: Són aquelles fruites que tenen infinitat de minúscules llavors com la figa i la maduixa.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Fruita

M´agraden els pijames de quadres, quan arribo a casa m´encanta canviar-me de roba... em poso el pantaló del pijama i una samarreta. Igual que la Jamie de "Boig per tu"... a casa faig tot en pijama!!!

Avui estreno bluetooth... me´l van regalar fa uns dies i encara no l´havia instal.lat, grandíssim desastre! Bé, ara ja puc conectar el telèfon amb al PC i passar-me cançons i fotos... així doncs, aquí en teniu la primera foto!!

Ara sona Uh huh her... avui estic... és dilluns i per sort només queden un parell d´horetes perquè s´acabi. Odio els dilluns! L´únic que els pot arreglar és... no, no es poden arreglar! Són un rotllo!

Mataró-India-Marrakech Connetion i catifes voladores.

Feia calor, estàven esgotats, volíem tornar a l´autocar per tal que ens portés a dinar.... Feia molta calor.

Ens asseguerem al voltant d´una gran sala, de les parets en penjaven catifes blaves, vermelles, granatoses, verdes, fosques, clares, noves, velles, brutes. Una de les parets era plena de catifes enrotllades... centenars, feia olor a llana bruta, a suor i a ventiladors vells.

Ens ofertaren beguda fresqueta i quelcom que duia alcohol... no ho recordo bé, sé que m´ho vaig prendre i em va anar bé. La situació era pintoresca, nosaltres vint asseguts mirant-los. Ells cinc o sis drets mirant-nos i somriguent.

Namaste.

Un d´ells es va presentar, no en recordo el nom... segurament als cinc minuts de pronunciar-lo ja no el recordava... Van començar a agafar catifes entre dos i les llençaven contra el terra, l´espetec sord del xoc era sec i dur. Impressionava. Almenys en llençaren una vintena sempre rient. Pretenien vendre-les totes...

Vam riure molt, potser la gana, la calor, la beguda, el bon rotllo i l´única catifa que ens van vendre... va fer que fos el "cloissone" més divertit al que ens han portat mai!

Déjà vu

L´altre dia em van regalar un joc de taula. El millor regal per a una ludòpata compulsiva... Gràcies!!! Es diu Marrakech i és un vici!! Representa que estàs en un mercat... de catifes! Cada jugador té un color de catifes i consisteix en cobrir el terra del mercat amb el teu color.... Us poso el link de La Pcra per tal que el podeu veure i fer-vos una idea.

http://www.lapcra.org/product_info.php?products_id=2055

Mr Mersault, Mr Mersault.

Fa dies que penso en Camus. Fa varis dies que no em puc treure del cap "L´estrany" de Camus... Fa anys que me´l vaig llegir i ja en aquella època em va impressionar... afectar... La seva brevetat va fer que engollis en poques hores les seves pàgines, va ser el més ràpid que passà doncs el llibre és pausat... lent.

Des de llavors m´agraden els seus llibres. Fa dies que no em puc treure del cap Mr Mersault.

L´hauria rellegit... però el vaig regalar... ara me n´arrepenteixo...

Potser la idea de pensar que d´aquí a poc seré al desert, que d´aquí uns pocs mesos viatjarem prop d´Argèlia... Potser aquest núvol en el que sembla que hagi caigut... On tot passa poc a poc, innevitable, contundent... Potser la calor que es comença a fer notar, ja és primavera... aviat estiu... Potser és per això que de cop m´ha vingut ganes de retrobar-lo.

Qui sap potser la música que m´acompanya també ajuda... encara quan vaig llegir "L´estrany" sonava el "No Code" de Pearl Jam i ja sempre que he sentit aquest disc he recordat el llibre... fa dies que sona Portishead, ara mateix "The Rip".... suposo que tot ajuda...