Ens vam rendir a la nit del dijous mataroní....

Normalment no aporta gaire. Es compensa per la molt bona companyia que pots aconseguir un dia entre setmana, per la tranquil.litat que pots trobar en certs bars del centre desert i per les grans converses trascendentals en les que pots caure engollida i transportada fins la matinada....

Ahir va ser una nit com qualsevol altre.... fins que vam decidir que esdevingués glamurosa! I és que som unes dives i la imaginació barrejada amb cert grau d´alcohol pot més que l´aburriment més tediós.

Vam trobar el nostre raconet, amb balancins blancs i butaques de cuir. Com sempre la cambrera amb un llarg somriure va venir a la nostra recerca. Bloody Mary, Margarita, Ruso Blanco i Dementacion... L´un vermell com la sang, l´altre amb un lleuger color ataronjat, el següent blanc amb canyetes negres i l´últim verd amb fulles de menta fresca. Tot molt ben acompanyat per una shisha de poma....

El raconet es va anar omplint de riures incansables, de fum gust de poma dolça, d´una embriaguesa tendra.... Vam escriure pensaments efímers en la incansable llibreta.... Vam fumar i vam observar com GM. feia cercles de fum sota la llum tènue...

En aquell moment va aparèixer M. ni tant sols la coneixem gaire, sabem com es diu i que és habitual dels mateixos bars que nosaltres.... La nit va començar a trontollar... Va asseure´s amb nosaltres.... sembla que qualsevol excusa és bona, som massa bona gent!

En aquell instant tant exclusiu que ens havíem inventat M. no encaixava... la conversa es va veure obligada a canviar de rumb, s´havia trencat la màgia, s´havia esvaït la confiànça... A continuació... un seguit de inoportunitats.

Parlant en veu baixa a T. "I a tu com t´agraden les dones?" ... "Amb els ulls verds." ... "A llavors no t´agrado...?" ... "NO."

Després del primer intent fallit de lligar amb T., va atacar la taula del costat i ens va involucrar en un conversa fútil amb unes joves italianes innocents. Nosaltres dignament vam aguantar i vam intentar fer interessant el que innevitablement esdevenia cada cop més patètic...

Des dels intents desesperats de comunicar-se en un anglès macarrònic fins a la fatxanderia de fer bromes estúpides en un italià incomprensible... La pobra noia italiana va acabar xerrant amb G. i amb mi....

"I quines ungles més maques que tens..."

"Ets vegeteriana? ... No per res, es que sembles tant saludable ... No veus i no fumes ..." (La seva taula plena de birres a mig acabar.)

"Em dones el teu correu electrònic?" ... "Tant mala pinta faig... que no em vols donar el teu correu..." (Doncs, SI!)

Després de no sé quanta estona... T. que ja començava a treure fum del cap va dir: "Escolta! Per què no t´asseus aquí i així jo no estic al mig!!" I és que la pobra té poca paciència però ahir va ser una màrtir!!

Vam aprofitar el canvi per ràpidament agafar les jaquetes i fugir d´aquell ambient corromput. En 10 segons estàvem despedint-nos de les italianes... M. va trigar encara 5 segons a adonar-se del que estava passant. Va ser una retirada ràpida, digne i eficaç! I és que mitja hora més allà escoltant el repertori caspós i suat de M. i potser ara tindríem una ulcera!


Gràcia poca.
Inteligència menys.
Sutilesa zero.


Per compensar, ara sona Rufus Wainwright, Cigarettes and Chocolate Milk, que és ple de glamour i bon gust.