Feia calor, estàven esgotats, volíem tornar a l´autocar per tal que ens portés a dinar.... Feia molta calor.
Ens asseguerem al voltant d´una gran sala, de les parets en penjaven catifes blaves, vermelles, granatoses, verdes, fosques, clares, noves, velles, brutes. Una de les parets era plena de catifes enrotllades... centenars, feia olor a llana bruta, a suor i a ventiladors vells.
Ens ofertaren beguda fresqueta i quelcom que duia alcohol... no ho recordo bé, sé que m´ho vaig prendre i em va anar bé. La situació era pintoresca, nosaltres vint asseguts mirant-los. Ells cinc o sis drets mirant-nos i somriguent.
Namaste.
Un d´ells es va presentar, no en recordo el nom... segurament als cinc minuts de pronunciar-lo ja no el recordava... Van començar a agafar catifes entre dos i les llençaven contra el terra, l´espetec sord del xoc era sec i dur. Impressionava. Almenys en llençaren una vintena sempre rient. Pretenien vendre-les totes...
Vam riure molt, potser la gana, la calor, la beguda, el bon rotllo i l´única catifa que ens van vendre... va fer que fos el "cloissone" més divertit al que ens han portat mai!
Déjà vu
L´altre dia em van regalar un joc de taula. El millor regal per a una ludòpata compulsiva... Gràcies!!! Es diu Marrakech i és un vici!! Representa que estàs en un mercat... de catifes! Cada jugador té un color de catifes i consisteix en cobrir el terra del mercat amb el teu color.... Us poso el link de La Pcra per tal que el podeu veure i fer-vos una idea.
2 comentaris:
De res, celebrem que t'hagi agradat. Confirmo aquí que és un vici de joc, i que espero amb ansies una nova partida. Aquest cop a quatre però.
Un nou link amb més fotos:
http://www.boardgamegeek.com/game/29223
Ei!! M´alegro molt de veure´t per aquí... Gràcies, gràcies, gràcies!!!!
Espero que ens tornem a veure ben aviat i fem unes partides, encara que també em deveu un Guillotine amb les cartes en català...
Publica un comentari a l'entrada