I és que de tant en tant tinc unes ganes increïbles d´anar a que em tallin el cabell...Suposo que deu ser quelcom psicològic. Un dia et lleves i dius: "Necessito tallar-me el cabell! I ha de ser avui!!"
I dit i fet, malgrat haver dormit només cinc hores i estar desfeta; en comptes de fer la migdiada he anat a la "pelu".
Ara podríem dir que em sento molt millor, sense aquesta ansietat que de vegades et menja per dins per voler i no poder fer quelcom. I d´alguna manera és com si et desprenguéssis dels mals rotllos dels últims dies. Així doncs avui comença una nova era, en que tot és posible! Fins i tot l´impossible! ... Demà serà un altre dia!
La foto, per qui no em conegui, són les dues trenes que pengen a la meva espatlla dreta des de fa més de deu anys. Hippie?! No crec, més aviat sentimental...
Sonen contundentment Grinderman desgarrant les guitarres a Electric Alice.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada