Gymnopedie Trenta quatre per flauta i piano. Desconcerto des Amis.

Gràcies LL. per ensenyar-nos a obrir un quinto amb un full de diari. Per ser l´amo i senyor de l´enciclopèdia nàutica i il.lustrar-nos contínuament amb curiositats i rareses.

Gràcies GM. per apuntar-te al mòvil que em feia falta un estotoscopi i per recordar que ho havies fet. Per les llargues i intenses converses passades i futures. Pel LA que al final va ser un FA...

Gràcies T. Per passar-me les pàgines, sense tu no hauria pogut tocar-la. Per les vetllades de fútbol, les birres en companyia i les llàgrimes fredes lliscat a tota velocitat sota el casc.

Gràcies A. per deleïtar-nos amb un repertori tant extens de gags per sempre més inmortalitzats. I per l´escot impressionant que portaves ahir, l´alegria de la casa! Per la teva mirada intensa que m´atravessa tant sovint.

Gràcies X. per ser com ets d´"estupendo". Per descobrir-me que existeix un "mundo musgo", per tenir sempre un toc de complicitat en els somriures. Per les genial compil.lacions musicals.

Gràcies M. per les notes a mitjanit. Per deixar que entrés al teu món i descobrir-me un món molt millor, per la màgia que sense saber desprens i encomanes. Per ser electronicodependent i ludòpata.

Moltes gràcies G. per obrir les portes de casa nostra, deixar que ens buidéssin la nevera, no fer-lo endur-se les ampolles buides i pel frac! Per aguantar-me... en el bo, en el dolent... en el més dolent i el més retorçadament dolent...

.....

Ara sona PJ Harvey.... We Float...

ROADS

Al cap i a la fi tot es pot resumir en un sol concepte, si tens amb qui anar-les a compartir o no...

Espero que avui si. Les necessito!


Sona Amnesiac de Radiohead... i no cal dir res més.

Sona Third de Portishead... The Rip... orgàsmica, gairebé tant com Roads.

1 de juliol al Palau de la Música Catalana

Aquest cop ens feiem rabietes... A quina fila estaràs? Jo a la cinc. Doncs, nosaltres a la tres!!!

I és que sense saber-ho, sempre acabem repetint els mateixos!

D´aquí a pocs dies tindrem el grandíssim plaer de disfrutar, altre vegada, de la incomparable Ute Lemper. I és que, com no, un cop la vam haver vist per primer cop ens en vam fer adictes...

Porto tota la setmana escoltant el musical "Chicago", el de Londres, en el que ella feia de Velma. Gràcies P. per deixar-me´l, és un petit tresor!

No he trobat video del musical, de fet n´hi ha molts però on surti ella no. Per tant penjo un altre video seu i és que la dona també fa discs... en comptes de posar-ne un on canti Lili Marlen o Mack the knife que potser són molt típics en poso un de no tant conegut, però la cançó sona una mica a James Bond i fa molt que no n´estrenen cap i ja se sap...





www.festivalunicas.com/Ute-Lemper.html

Després de molts dies sense agafar una novela gràfica, G. es va endur Kiki de Montparnasse quan l´acabava de començar... i m´he quedat amb les ganes.... Avui he decidit començar a llegir Blankets del Craig Thompson.

Les referències són immillorables, tothom que conec que l´ha llegit em mira malament per no haver-lo agafat encara, malgrat tenir-lo a casa des de fa mesos... sip sóc culpable!!

M´he llegit d´ell el Quadern de viatge, ambdos publicats per Astiberri. Amb el quadern vaig disfrutar d´allò més. Amb el que m´agrada viatjar... a més el tros que parla de Barcelona, que és el que més conec, és impressionant. Realment és Barcelona, els dibuixos... tot! Aquest estiu acabarem de descobrir els seus relats al Marroc...

Avui després de dinar, he agafat Blankets... només tenia una horeta abans de tornar a la feina... He llegit una trentena de pàgines i m´he enganxat de mala manera. I és que Craig Thompson té aquesta virtut, la de fer que no puguis parar de llegir les seves històries. Llàstima que hagués de marxar... Després a la nit continuaré llegint-lo, potser demà us podré explicar com s´acaba.... Nooo! Això no ho faria mai!!

Per fi, per fi, per fi bones notícies... Tanta ràbia comprimida, tanta impotència, tants sentiments reprimits... per fi una bona noticia entra a les nostres vides com una alenada d´aire fresc i darrera aquesta una altre i sembla que tot l´aire corromput que ens envoltava s´esvaeix...

Ara sona Ute Lemper "But One Day" i tinc ganes de ballar i saltar d´alegria i vesteixo un grandíssim somriure ... I només podria superar tanta alegria el fet que estiguéssis aquí i et pogués abraçar ben fort!! Ja veuràs divendres!!!!!

I per fi avui tots dormirem com a nadons!

El temps. Divendres.

El temps és ben curiós, si més no la noció del temps...

Quan estas agoviada no hi ha manera que el rellotge avanci, quan t´ho estàs passant bé el temps vola.

Després de setmanes molt dures i d´agovio extrem, ara puc dir que em falten tres minuts per plegar i que demà i demà passat tinc festa. Sé que dilluns pensaré... "No me han cundido!!" i que segurament haurà estat així... però davant l´expectativa de, per fi, tenir un cap de setmana sencer de festa.... uffff! mig minut!!!!!!

Vaig a plegar!! Bon cap de setmana a tothom!!!

Per cert, avui hi ha festa Femme Fatale a la KGB... o això m´han dit!!! Malauradament no hi podem anar, segurament avui correrem pel Casal i el Malkavian... som gent de costums!

Són les vuit!! Apali!!