
Per fi, per fi, per fi bones notícies... Tanta ràbia comprimida, tanta impotència, tants sentiments reprimits... per fi una bona noticia entra a les nostres vides com una alenada d´aire fresc i darrera aquesta una altre i sembla que tot l´aire corromput que ens envoltava s´esvaeix...
Ara sona Ute Lemper "But One Day" i tinc ganes de ballar i saltar d´alegria i vesteixo un grandíssim somriure ... I només podria superar tanta alegria el fet que estiguéssis aquí i et pogués abraçar ben fort!! Ja veuràs divendres!!!!!
I per fi avui tots dormirem com a nadons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada