"Sempre hi ha alguna cosa de Brecht dins meu"Ute Lemper pujarà avui a l'escenari del Palau de la Música amb ganes de xerrar amb la gent. Torna a Barcelona amb un disc escrit per ella, 'Between yesterday and tomorrow'
Ute Lemper pujarà avui a l'escenari del Palau de la Música amb ganes de xerrar amb la gent. Torna a Barcelona amb un disc escrit per ella, Between yesterday and tomorrow. A l'agost la veurem a Peralada a Els set pecats capitals, dels seus estimats Bertolt Brecht i Kurt Weill.
Es parla molt de l'estil Ute Lemper, d'una cantant que pot cantar-ho gairebé tot, d'òpera a la Chanson. Quin és aquest estil?No m'he analitzat a mi mateixa, però fa 25 anys que sóc dalt l'escenari: ha sigut una llarga evolució, un llarg viatge d'identitat i personalitat artística. Des de fa uns anys intento trobar el meu estil i, més enllà d'això, si una cosa el caracteritza, és el repertori alemany que ho impregna tot: Brecht, Weill, l'expressionisme, voler ser una mica intel·lectual, una mica anarquista i una mica provocadora. Crec que dins meu hi ha molt de Brecht, fins i tot si canto Édith Piaf, Jacques Brel o Joni Mitchell, o musicals. Sempre hi ha alguna cosa de Brecht, d'aquest expressionisme que bull dintre meu. Això potser ha determinat el meu estil: Brecht no només era un gran provocador, sinó també un gran humanista i un gran filòsof, que va buscar millorar el món i trobar una manera, a través de l'art, de conscienciar la gent dels patiments del món.
No hi ha homes com Brecht avui?Sí que n'hi ha, dins el teatre. No dins la música, que avui és molt comercial. Ningú no combina l'art, la política i la filosofia com ho feia ell.
Vostè va passar del cançoner alemany als monstres del rock anglosaxó, Tom Waits, Nick Cave, Elvis Costello. I ara ha apostat per les seves composicions. Com ha sigut?El meu treball Between yesterday and tomorrow és una mena de continuació de Punishing kiss, que vaig fer amb tots aquests monstres, com els anomenes. Aquell àlbum em va inspirar moltes coses. Em va agradar molt cantar aquelles cançons i volia mantenir-me dins la cançó contemporània.
Escriure les seves pròpies cançons és l'últim esglaó que ha pujat Ute Lemper?Ho vaig fer per plaer. Mai no vaig pensar que tindria una dimensió seriosa. Ha sigut una aventura. Havia escrit moltes cançons al piano i les vaig dur a la meva banda. Vaig presentar les cançons el 2005 a Nova York, en un club de jazz, i vaig tenir molt d'èxit i fins i tot vaig sortir al New York Times! Aleshores em vaig dir que calia enregistrar-les. Ho vaig fer amb tranquil·litat. I després vaig tenir un altre fill. Vaig aturar-ho tot durant un altre any. Finalment ha sortit aquest 2008. Sóc una mica tímida. Normalment no les presento totes en concert, perquè jo tinc un aspecte teatral i els temes tenen una dimensió poètica, molt simple.
Això vol dir que no les cantarà totes al Palau?En cantaré només algunes. La resta serà Piaf, Brel, Brecht, Léo Ferré, les cançons del repertori europeu.
Per què l'estima tant el públic barceloní?D'entrada, he de dir que m'encanta el Palau de la Música. És un dels millors llocs del món per fer un concert. Sempre demano de tornar-hi. És com una història d'amor. Només tinc ganes d'asseure'm en una cadira i parlar amb la gent.
A l'agost serà a Peralada amb Els set pecats capitals, de Brecht/Weill. Com serà?Fa molt de temps que la canto. M'encanta el paper que interpreto. I és un plaer ser a escena amb 80 músics i escoltar els moviments de l'orquestra i del cor. És un dels trossos més bells de música escrita per Weill i Brecht. Va ser la seva última col·laboració, a París, per al teatre dels Champs Elysées, amb un ballet.
Extret del diari Avui del 1 de juliol de 2008
