The Who. Won´t get fooled again.

Gràcies Bernat.

Gran selecció de cançons! Ara portem una marxa a la feina...

Sillón orejero.

Sóc adicte a la novela gràfica!

Un dia algú em va regalar "Estafados" d´Alex Robinson i des de llavors no he parat... "Malas ventas", "Lupus", "Blankets"...


Aquest cap de setmana m´he fet un regal.


RG 1. RIYAD-SUR-SEINE de Pierre Dragon i Frederik Peeters.
És una novela sobre el servei d´intel.ligència francès, havia llegit altres còmics d´espies, però aquest... malgrat fer-se curt, tant sols 112 pàgines, és en molt el millor que ha caigut a les meves mans!


Pierre Dragon és policia i alhora coguionista del llibre i Frederik Peeters és un il.lustrador de prestigi, que ha guanyat força premis per la seva feina. Tots dos junts han aconseguit una imatge força realista dels barris de París, que és on transcorre la història, i un relat creïble sobre la feina de la secreta, sense la típica parafernàlia de les grans persecucions i els tiroteijos èpics.


A més s´ha endut una pila de premis allà on l´han presentat:

Premi a l´àlbum “esencial” en el Saló Internacional de Còmic de Angoulême 2008
Premi BD del Forum International Cinéma et Littérature, Monaco 2008
Premi BD Quais du Polar, Lyon 2008
Premi BD de l´aeroport de Ginebra, 2008
Premi Bedelys d'Or 2007, Québec


Astiberri el va publicar a la seva colecció "Sillón orejero". I ara n´ha publicat la segona part, del que diuen serà una trilogia. Ja tinc ganes de fer-me amb el segon.... quina excusa hauré de buscar per regalar-me´l?

Bodorrio! Bodorrio!!

Cap de setmana de bodorrio... Comilona, Festuqui i Beguda a dojo!

Curiosament a l´endemà no teníem un resaca insuportable... i és que barrejar pot ser dolent... :P

G. i jo vam tornar a pringar... tenim noves núvies per la col.lecció... no sé quina mania té la gent en intentar casar-nos. Ja podeu anar esperant! ... Que si ho fem no us ho direm!!! :PPP


Avui poso un video de Marlango, que és la música que sonava quan ens les varen donar... Que és la música que a G. li posa, que és la música que també em posa a mi... I els lavabos sempre plens!! Quina mala llet!!

Home

Avui quan m´he llevat he tingut la necessitat d´escoltar aquesta cançó... sort que youtube ens permet fer aquestes coses amb certa facilitat.

Fa un munt d´anys vaig descobrir Sheryl Crow, no sóc una gran seguidora seva, ni tant sols tinc cap disc seu... Em cau bé. Però haig d´admetre que he sentit cançons seves (més aviat versions)que m´han posat els pels de punta... Quan va destrossar el Sweet Child O Mine dels Guns n´Roses o el D´yer Maker de Led Zeppelin... i el Tomorrow never dies de la pel.lícula de James Bond, mai entendré com li van donar un Grammy per aquesta cançó!! (Heu d´escoltar, als títols de crèdit de la peli el Surrender de KD Lang molt més digne per un començament del 007!!)

Bé torno on era abans, el cas és que el meu germà en té uns quants de discs de la Sheryl i entre ells hi ha aquesta petit meravella, que en la meva opició és una de les seves cançons més maques...

No recordo haver-ne vist mai el video, deu punts més per youtube, i avui buscant-la he trobat aquest, que és una versió llarga, i m´ha semblat fantàstic, ideal per la cançó... I és que quan escoltava aquesta cançó sempre em veníen imatges semblants a aquestes.

Hi ha un comentari a la web d´on l´he tret on diu, referint-se al video, que li recorda les fotografies de Richard Avedon i hi estic totalment d´acord, fa anys vaig anar a veure´n l´exposició que en van fer al Caixaforum de Barcelona i ara mentre veia passar les imatges hi he pensat deseguida.

En el video em sobren unes quantes banderes americanes... però suposo que en el fons, si no hi fóssin, totplegat no seria tant autèntic.


.....



Avui "Les nenes" marxem cap a Vilanova... tenim la despedida de solters de N. i J. serà divertit. Suposo que aquestes coses solen ser divertides... per sort no serà una despedida convencional i no em veure obligada a portar l´habitual indumentària... ho odio!

La setmana vinent "bodorrio"! Si!... no podem marxar de pont!

I després... ja no podré tornar a dir que els meus amics no es casen... tots els casaments als que hem anat són d´amics de G., els meus amics s´ajunten, tenen criatures... però no es casen!! ...Fins ara...


.......

G.

Avui G. estrenarà la paella de crêpes que li van regalar i em farà un meravellòs soparet... una mica de vinet... una xixa de poma...

Mmmm... ja hauria d´haver plegat!!


Led Zeppelin - D´yer maker.

Arabesque Nr.1

Vladimir Valdivia plays Debussy Arabesque Nr.1




Ahir, per fi, em vaig decidir i vaig anar a preguntar per apuntar-me a classes de taichi... feia temps que em rondava pel cap...

... allà al desert, amb tota la "pájara" dalt la gran duna, vaig estar pensant... i potser va ser en aquell moment o potser ja ho havia decidit però no ho sabia... que em vaig adonar de com havíen de canviar les coses si volia seguir endavant... i ser feliç... més feliç...

Propòsits de cara al nou curs... apali com els nens!!

Els tres grans quès:

-No estressar-me a la feina (massa tard, ja he caigut ! Almenys espero no tenir que tornar a prendre herbetes... si més no aquest any me les fumaré...)
-Passar de la meva familia ("estoy en ello"!! És difícil, però necessari! sino també em fumaré les herbetes...)
-Apuntar-me a fer quelcom d´exercici (taichi, dilluns començo!! piscina... crec que per horaris no podré... però em molaria tornar a veure a R.)

La resta de petites coses que em faràn sentir-me millor...

-Practicar regularment piano (sino P. s´emprenya i acabem sense fer classe... i llavors G. s´emprenya...)
-Llegir més... (serà difícil, el nivell d´aquest any ha estat força alt, però ganes no en falten!)
-Aprendre llatí, o intentar-ho! (La meva assignatura pendent, mai en vaig estudiar... potser per això ara ho vull intentar. G. diu que ho tinc moooolt negre pq el meu nivell és patètic i es va oferir a fer-me classes... no sé jo...)
-Foradar-me l´orella (ma mare mai no em va deixar... i sempre ho he anat deixant, per por a les agulles...)
-Passar més hores a la "butaca" fent coses interessants i menys al sofà mirant la tele...
-Anar de càmping amb la colla abans que s´acabi l´any! (A poder ser al Montseny, quan comenci a haver-hi castanyes i bolets...)
-Seguint el costum adquirit des de fa un parell de mesos... anar amb G. a una exposició al mes. (Com a mínim!!!)