Avui ha tornat a sortir el sol.

Aquesta sóc jo, en algún moment de la matinada d´ahir... A la saleta d´espera de l´hospital, esperant que sortís el sol... mentres feia companyia al meu pare que roncava al llit de l´habitació.

Quina setmaneta.


I ara, malgrat ser el meu dissabte de festa, sóc a la feina pencant... empresa familiar! això ho diu tot. Intento no pensar gaire en que avui estaríem de càmping amb tota la colla...

Escoltant els Siglo21 que m´he perdut dels últims dies... sembla que les hores passen més ràpid. Tot plegat és una il.lusió òptica! I malgrat agradar-me la pluja... avui m´alegro que hagi sortit el sol i que la meva xicota m´esperi a casa i que em faci costat... sempre.

Avui hem quedat per dinar amb ma mare... el self-service de l´hospital no és tant horrible com pot semblar.... Potser la convencem per baixar una estona i acostar-nos a Sant Simó, tradició familiar!

Està clar que no hi ha prous flors al món com per compenssar a G. per tot el que està fent...