I ara escoltant Tom Waitts de fons no puc evitar pensar en diumenge a la tarda... i en divendres... en les dotze hores per carreteres veient passar el temps.
Ja des de petita, quan marxàvem amb el cotxe, amb els pares m´encantava desconectar. He estat a llocs que no recordo, però sé la música que hi sonava... De vegades ho trobo a faltar... vaig cometre l´error de treurem el carnet de conduir i comprar-me un cotxe, les ocasions que em portin són escasses, a més no sé perquè tothom té la mania de parlar i parlar i no gaudir del paissatge o del silenci...
Viatjar de nit també em permet fer les fotografies que més m´agraden, aquestes on hi ha taques i moviments i no se sap ben bé què es veu...
M´encanta observar per la finestreta del cotxe, amb la meva música, desconectada, sense poder dormir només mirar i mirar i deixar volar la imaginació i somiar que sóc en un lloc llunyà o que hi vaig per no tornar.
Ja des de petita, quan marxàvem amb el cotxe, amb els pares m´encantava desconectar. He estat a llocs que no recordo, però sé la música que hi sonava... De vegades ho trobo a faltar... vaig cometre l´error de treurem el carnet de conduir i comprar-me un cotxe, les ocasions que em portin són escasses, a més no sé perquè tothom té la mania de parlar i parlar i no gaudir del paissatge o del silenci... 
I al contrari estic contenta de conduir... doncs quan tinc la sort d´anar sola amb la música a tota òstia... és immillorable!
Viatjar de nit també em permet fer les fotografies que més m´agraden, aquestes on hi ha taques i moviments i no se sap ben bé què es veu...
Ara sona Teresa Stratas cantant el Youkali... qui sap potser per aquests moments són el meu petit Youkali....
2 comentaris:
M'encanta anar en cotxe.... ho adore, de copilot més que conduint, conduint lo cert és que no tinc carnet però vaig aprendre a conduir i quan fa falta agafe el cotxe, no massa, per a xicotetes tonteries com anar a comprar (viure a les afores d'una ciutat és impossible si no tens com moure't). Ma mare me diu sempre que és una poca vergonya que puga portar barcos amb 300 passatgers i no tinga licència ni per a portar un ciclomotor, però és el que hi ha, no me sé conduïr massa bé a la terra...
Però anar de copilot, en bona companyia, bona música... no m'importarien les hores a la carretera, podria passar dies sencers...
I amb el Tom Waits... perfecte.
Déu ni do quantes hores de finestresta hem viscut ;)
De tant en tant, al tren, malgrat el paisatge és sempre le mateix, encara ho puc practicar... Avui, mar o muntanya?
Finestreta, tren... Això em fa pensar amb StarGuitar de Chemical Brothers
Publica un comentari a l'entrada