Quina putada de facebuk... T´apuntes pq tota la colla hi és i comparteixes fotos i capullades varies i rius en els moments solitaris a la feina mentre t´avorreixes i navegues...
I un bon dia busques a algú del passat... el meu primer gran amor! Aquell amor secret d´adolescent , suposo que tothom n´ha tingut un d´aquests. La putada és que l´he trobat i ens hem fet amigues...
Grandiosa sorpresa quan descubreixes que té quatre criatures i un marit des de fa... deu anys¿?!! Però és que la gent no viu¿¿ Els pitjor de tot... és que ara tinc una amigua que s´ha adherit a un grup de catòlics i que penja videos per fer-nos resar el rosari... no sé potser és del més normal, a mi sempre m´han dit que sóc rebel... encara que no me´n sento.
2 comentaris:
A mi el facebook pel moment només m'ha donat alegria dels reencontres, i algun xicotet, però molt xicotet problema. Que li veig més avantages, pel moment, que el contrari.
Com porta la lectura de Los detectives? Li tinc tanta passió a eixe llibre que quan sé que algú l'està llegint no puc evitar preguntar.
Comtessa Los detectives són apassionants encara que haig d´ademetre que llegir amb ressaca no és el meu fort i últimament m´està costat un xic trobar l´estona... Per si de cas no he llegit el seu últim post, gràcies per l´advertència.
I el facebook... és ràdiopatio a l´engròs, un divertimento més.
Publica un comentari a l'entrada