Lleganyes als ulls, ressaca de son, cap espés, dolor de cervicals, mig gust a vòmit a la boca... A la feina pensant en els mesos passats des de l´última entrada. Escoltant Martha Wainwrightt fluixet per no molestar el mal de cap que regne....

I és que la vida és estranya i els camins pels que correm no sempre són els somiats però no deixa de ser meravellòs ser-hi per veure´ls. Poder gaudir de la companyia dels bons amics a la rotllana d´una taula en un bar amb una cervesseta, o qui sap una llimonada... que nos estamos quitando!! Aquelles converses lúcides després de tres birres en que el filtre ja fa hores que ha marxat a dormir i et sents prou lliure.

La vida dóna voltes i malgrat que sembla que no passi mai res, de fet segueixo aquí com sempre... passen i passen petites coses, petits canvis, grans esdeveniments i si no pares i mires enrere potser ni els veus, potser segueixes ofuscat veien només un tros de la vida.

No sé si demà tornaré a escriure, no sé si ho faré en els següents mesos... però seguiré observant i és que potser no tothom està fet per escriure grans misteris.